Però a veure... Aixequeu la mà si us sonen noms com Myotragus, Noguerornis o Pierolapithecus. Si no sou paleontòlegs (o uns grans aficionats a la paleontologia, com el que escriu aquestes línies) probablement ni tansols els haureu sentit anomenar mai.
De l'abundant registre fòssil que tenim a casa nostra, n'he sel·leccionat 15 espècies. Aquesta llista inclou dinosaures, ocells, amfibis, mastodonts, tigres de dents de sabre i altres bestioles igualment fascinants. De cadascuna en dibuixaré els fòssils que s'han trobat i una reconstrucció de l'aspecte que (teòricament) tenien quan vivien.
Us proposo realitzar un llarg viatge (imaginari) en el temps, quan els Pirineus només eren una vall submergida sota el mar i els continents encara no havien dibuixat llurs formes actuals. Recorrerem desde el periòde Triàssic, quan els primers dinosaures s'escampaven per tota la Terra, fins arribar al Pleistocè, el final de l'última era glacial.
Com avançament d'aquest projecte aquí teniu alguns esbossos del Palaeotherium, un mamífer de la mida d'un ruc, emparentat amb els tapirs, els rinoceronts i els cavalls. Va viure fa uns 36-40 milions d'anys a Europa occidental, que en aquell temps estava coberta per una densa selva tropical.
Abans que res, voldria agrair al Institut Paleontològic de Catalunya la valuosa oportunitat de consultar i examinar aquests delicats exemplars.
Heu de tenir en compte que la majoria d'ossos desaparèixen amb el pas del temps, però en circumstàncies molt especials alguns es poden convertir en fòssils. Segons com sigui aquest procés, es conservarà tot l'esquelet o només les parts més dures. Per això, dels Palaeotherium que van viure a Sossís (Pallars Jussà, Lleida) només en queden dents i trossos de mandíbules.
Afortunadament a frança s'hi han trobat esquelets molt més ben conservats, com aquest exemplar de Mormoiron (Provença), que ens permenten reconstruir l'aspecte d'aquest mamífer.
Quan es vàren descobrir les primeres restes (segle XIX) es va reconstruir el Palaeotherium com si fos una mena de tapir, amb una petita trompa al musell. Més tard es van trobar cranis amb els ossos nasals sencers i es va descartar que tingués cap trompa, tal i com es pot veure a les reconstruccions posteriors (Frederic Roman, Heinrich Harder, Mauricio Antón...).
Malgrat això, l'antiga versió amb trompa encara segueix fortament arrelada i sovint apareix a llibres, que es resisteixen a actualitzar les seves fonts. Per intentar canviar aquesta tendència, desde aquí vull trencar una llança a favor del Palaeotherium sense trompa, i així el representaré.
Considerant que vivia enmig d'una selva tropical, per la coloració de la pell he agafat com a base una barreja entre l'okapi amb algunes espècies de tapir.
