Exposició d' il·lustració científica a la Llotja

Coincidint amb el desé aniversari de la mort del goril·la albí Floquet de Neu, la Llotja realitzarà enguany una exposició de dibuixos del doctor Jordi Sabater Pi (1922–2009) i d'il·lustracións científiques d'alumnes i ex-alumnes de l'escola.

Entre aquests magnífics treballs hi podreu veure, exposats per primera vegada al públic, la maqueta i alguns originals del meu Projecte Final d'il·lustració, titulat "Bestiari, Fauna Fòssil dels Països Catalans".

Inauguració 28 d'octubre a les 19h.

Espai Blanc - EASD Llotja
c/ Ciutat de Balaguer 17, Barcelona
Del 28 d'octubre al 15 de desembre del 2013

1er quart de segle d'il·lustració a l'escola Llotja

El passat 31 de gener es va inaugurar l'exposició: "Estructura i passió. 1er quart de segle de l'especialitat d'il·lustració a l'escola Llotja". Comisariada pel professor Xavier Canals, aquesta gran exposició recull treballs d'ex-alumnes de l'escola, representant l'ampli ventall de les branques de l'ofici d'il·lustrador i conmemorant els 25 anys desde que va començar a impartir-se l'especialitat en il·lustració a la Llotja.

L'exposició es pot visitar al Centre Català d'Artesania (c/Banys Nous, 11,  Barcelona) fins al 10 de març de dilluns a dissabte de 10 a 20h i diumenges i festius de 10 a 14h.

Jo hi he participat (dins la branca d'il·lustració científica) amb un parell de dibuixos inèdits que encara no havia posat al blog:

-Una il·lustració de divulgació científica, que vaig realitzar com a exercici durant un Workshop a l'Escola Llotja a l'estiu del 2010, representant l'ecosistema d'un riu.

-La reconstrucció d'un dinosaure, que tenia intenció de presentar a un concurs d'il·lustració paleontològica però que malauradament va quedar inacabada per manca de temps.

Aprofitant l'exposició "Dinosaures: Tresors del desert de Gobi" al museu Cosmocaixa de Barcelona, vaig anar a prendre apunts al natural dels magnífics esquelets trobats a les expedicions a Mongòlia.

A partir d'alguns esbossos del Citipati osmolskae, vaig intentar reconstruir el seu aspecte d'acord amb les teories actuals. Quan es van descobrir les primeres restes fòsils d'aquest dinosaure al costat d'un niu, els paleontòlegs van interpretar erròneament que es tractava d'un lladre d'ous. Les troballes posteriors, incloent esquelets dels embrions i un altre esquelet assegut damunt del niu, vàren demostrar que en realitat aquells dinosaures van morir intentant protegir els seus propis ous durant una tempesta de sorra. 

Ara també sabem que aquesta espècie tenia el cos cobert parcialment de plomes. La funció d'aquestes plomes, massa curtes per volar, és un misteri. Es creu que podrien haver servit per estabilitzar l'animal quan corria, o per festejar les femelles com fan moltes aus actualment. En la meva reconstrucció un mascle adult les utilitza per resguardar del sol a les seves cries, tal com s'ha vist fer als estruços en els dies més calorosos.

Palaeotherium (projecte final)

Avui actualitzaré amb un petit tast del meu projecte final, en el que estic treballant actualment. Aquest projecte mostrarà d'alguns animals "prehistòrics" que vàren viure als Països Catalans, i que, malgrat tenir-los tan aprop, no son gaire coneguts pel públic general. Tothom sap, més o menys, com era un Velociraptor o un Triceratops, oi que sí?

Però a veure... Aixequeu la mà si us sonen noms com Myotragus, Noguerornis o Pierolapithecus. Si no sou paleontòlegs (o uns grans aficionats a la paleontologia, com el que escriu aquestes línies) probablement ni tansols els haureu sentit anomenar mai.

De l'abundant registre fòssil que tenim a casa nostra, n'he sel·leccionat 15 espècies. Aquesta llista inclou dinosaures, ocells, amfibis, mastodonts, tigres de dents de sabre i altres bestioles igualment fascinants. De cadascuna en dibuixaré els fòssils que s'han trobat i una reconstrucció de l'aspecte que (teòricament) tenien quan vivien.

Us proposo realitzar un llarg viatge (imaginari) en el temps, quan els Pirineus només eren una vall submergida sota el mar i els continents encara no havien dibuixat llurs formes actuals. Recorrerem desde el periòde Triàssic, quan els primers dinosaures s'escampaven per tota la Terra, fins arribar al Pleistocè, el final de l'última era glacial.

Com avançament d'aquest projecte aquí teniu alguns esbossos del Palaeotherium, un mamífer de la mida d'un ruc, emparentat amb els tapirs, els rinoceronts i els cavalls. Va viure fa uns 36-40 milions d'anys a Europa occidental, que en aquell temps estava coberta per una densa selva tropical.



Abans que res, voldria agrair al Institut Paleontològic de Catalunya la valuosa oportunitat de consultar i examinar aquests delicats exemplars.

Heu de tenir en compte que la majoria d'ossos desaparèixen amb el pas del temps, però en circumstàncies molt especials alguns es poden convertir en fòssils. Segons com sigui aquest procés, es conservarà tot l'esquelet o només les parts més dures. Per això, dels Palaeotherium que van viure a Sossís (Pallars Jussà, Lleida) només en queden dents i trossos de mandíbules.

Afortunadament a frança s'hi han trobat esquelets molt més ben conservats, com aquest exemplar de Mormoiron (Provença), que ens permenten reconstruir l'aspecte d'aquest mamífer.


Quan es vàren descobrir les primeres restes (segle XIX) es va reconstruir el Palaeotherium com si fos una mena de tapir, amb una petita trompa al musell. Més tard es van trobar cranis amb els ossos nasals sencers i es va descartar que tingués cap trompa, tal i com es pot veure a les reconstruccions posteriors (Frederic Roman, Heinrich Harder, Mauricio Antón...).

Malgrat això, l'antiga versió amb trompa encara segueix fortament arrelada i sovint apareix a llibres, que es resisteixen a actualitzar les seves fonts. Per intentar canviar aquesta tendència, desde aquí vull trencar una llança a favor del Palaeotherium sense trompa, i així el representaré.

Considerant que vivia enmig d'una selva tropical, per la coloració de la pell he agafat com a base una barreja entre l'okapi amb algunes espècies de tapir.

Exposició: Il·lustració a Llotja

Inauguració el 7 d'octubre a les 19'30h
Poema acció inaugural : "IL.LUS . . . . IÓ"
a càrrec de Xavier Canals i els alumnes actuals i actuants de l'especialitat.

Sala Montserrat Roig, Centre cívic Pati Llimona
C/ Regomir, 3 08002 Barcelona

Del 7 al 29 d'octubre
Horari : dl a dv de 9 a 21'30h
ds de 10 a 14h i de 16 a 20h

Hypsilophodon

Hypsilophodon foxii
21 x 29.7
Aquarel·la i llapissos de colors

Potser encara us sembla agosarat posar protoplomes a la reconstrucció d'un ornitòpode. De fet no s'han trobat evidències fòssils a favor, però tampoc en contra...

Recentment a la Xina s'han trobat heterodontosàurids i petits ceratòpsids amb protoplomes. Aquests dos grups estàn estretament emparentats amb els ornitòpodes.

Bé, només és una teoria.